De vins i llibres. Llistes dels més venuts.
viuillegeix.wordpress.com
Ara que han sortit les llistes dels més venuts per Sant Jordi, he recordat un fil de discussió del QL sobre el tema.
Una vegada vaig llegir o sentir a algú que deia que a ningú se li acudiria, per tal d'avaluar la qualitat d'un vi, publicar la llista dels vins més venuts. El més venut deu ser el Don Simón, i no crec que ningú consideri que és el millor vi del mercat. És un vi de consum, funcional i hi ha qui el consumeix i qui el troba dolentíssim.
Si un no està avesat a tastar vins, no cal que li vinguin amb els vins més cars i més deliciosos, que no els sabrà apreciar. A mida que els vas tastant els vas apreciant millor i, potser amb el temps acabes sent un bon coneixedor. Pots acabar apreciant un vi de molta qualitat, però potser no coincideix amb els teus gustos. O potser t'agrada, però no és de molta qualitat. Però tampoc cal ser un expert per poder gaudir d'un vi (en això jo estic en l'estadi de poder si m'agrada o no, els gaudeixo i punt).
Amb el llegir, tres quarts del mateix. A mida que vas llegint, et tornes més exigent i pots apreciar més detalls i més coses del que llegeixes. Llibres que llegeixes al principi de la teva “carrera de lector” i vas trobar magnífics, quan tens més experiència lectora els trobes fluixos perquè has après a fixar-te i apreciar altres coses. O potser trobes que no està molt ben escrit però la història et segueix fascinant…
De la mateixa manera que hi ha cursets de tastavins, hi podria haver cursets de lectors, on ensenyessin a fer la “cata literària del llibre” i fixar-se amb tot el que un llibre et pot oferir. Suposo que la gent que s'hi dedica ja ho fa, però com a lectors aficionats, no estaria malament.
En fi, que tots els llibres tenen el seu públic i si per la raó que sigui un autor arriba a un públic molt ampli, haurem aconseguit un bon vi de taula i un escriptor que haurà fet calers escrivint!!! (enveja cotxina que ens fan). Potser al cap dels anys ningú recordarà la seva obra, però haurà contribuït a fer passar una bona estona a molta gent i potser haurà contribuït a que algú s'aficioni a llegir amb els seus llibres.
Publicat el 8 de maig de 2009 a Viu i llegeix per Viu i Llegeix
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fragments de literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fragments de literatura. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 d’abril del 2011
Fragments de literatura
APUNTS DE VIATGE: FLORÈNCIA II, TARDA DE PLUJA
rcanovalls.blogspot.com
Aquella tarda de pluja jo estava asseguda dins d'una cafeteria florentina. Vas entrar al cafè de sobte. Duies els cabells, negres, molls. Pel teu blanc i càlid rostre et regalimaven petites gotes de pluja. Et vas asseure just enfront de la meva taula. Em vaig començar a preguntar quin devia ser el teu nom: Paolo, potser Gino, o Marco? De fons, se sentia el murmuri dels altres, i tu restaves callat, mentre et bevies lentament el cafè. I vaig desitjar ser jo aquella tassa de cafè… I aquells ulls verds que amagaven tants secrets dels quals jo en voldria tenir la clau. Durant uns segons em vaig imaginar que em preguntaves el meu nom. Poc després vas marxar sense deixar cap rastre, però deixant en mi el pòsit del teu cafè.
Publicat el 24 de març de 2007 a Antaviana per Arlequí
rcanovalls.blogspot.com
Aquella tarda de pluja jo estava asseguda dins d'una cafeteria florentina. Vas entrar al cafè de sobte. Duies els cabells, negres, molls. Pel teu blanc i càlid rostre et regalimaven petites gotes de pluja. Et vas asseure just enfront de la meva taula. Em vaig començar a preguntar quin devia ser el teu nom: Paolo, potser Gino, o Marco? De fons, se sentia el murmuri dels altres, i tu restaves callat, mentre et bevies lentament el cafè. I vaig desitjar ser jo aquella tassa de cafè… I aquells ulls verds que amagaven tants secrets dels quals jo en voldria tenir la clau. Durant uns segons em vaig imaginar que em preguntaves el meu nom. Poc després vas marxar sense deixar cap rastre, però deixant en mi el pòsit del teu cafè.
Publicat el 24 de març de 2007 a Antaviana per Arlequí
Etiquetes de comentaris:
Fragments de literatura
dimarts, 5 d’abril del 2011
Fragments de literatura
MICROCONTE DEL FUM QUE NO SE'N VA
jmtibau.blogspot.com
L'hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s'escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.
Publicat el 12 de novembre de 2009 a Tens un racó dalt del món per Jesús M. Tibau
jmtibau.blogspot.com
L'hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s'escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.
Publicat el 12 de novembre de 2009 a Tens un racó dalt del món per Jesús M. Tibau
Etiquetes de comentaris:
Fragments de literatura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)